SIRKKA TURKKA ( Finlàndia, 1939)
M'he aprimat pel que veig. Però com.
M'he aprimat pel que veig. Però com.
Porto en el polze adequat
L'un fet amb un ganivet de ferrar, l'altre
amb un ullal.
De les cicatrius neix la vida
i el cor és una fosa comuna encara oberta
plena de la tela gris dels plors,
soroll metàl.lic de medalles d'identitat al vent.
Sempre a la tardor, temps de matança de paons,
corro en un trineu de quatre gossos,el cinquè
salta vora meu com cavall de reserva
quan un vent fred rodeja els boscos
i als camps cremen fogueres ben vigilades.
Així de fogosos són els cavalls de la batalla de la mort,
petits i iracunds, i el vent de la tardor
roig com la sang, com els arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada