dimecres, 16 de gener de 2013

SIRKKA TURKKA. M'he aprimat pel que veig.

SIRKKA TURKKA ( Finlàndia, 1939)

M'he aprimat pel que veig. Però com.
Porto en el polze adequat
els signes del gos i del cavall.
L'un fet amb un ganivet de ferrar, l'altre
amb un ullal.
De les cicatrius neix la vida
i el cor és una fosa comuna encara oberta
plena de la tela gris dels plors,
soroll metàl.lic de medalles d'identitat al vent.
Sempre a la tardor, temps de matança de paons,
corro en un trineu de quatre gossos,el cinquè
salta vora meu com cavall de reserva
quan un vent fred rodeja els boscos
i als camps cremen fogueres ben vigilades.
Així de fogosos són els cavalls de la batalla de la mort,
petits i iracunds, i el vent de la tardor
roig com la sang, com els arbres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada