dimecres, 16 de gener del 2013

SIRKKA TURKKA. Mil metres de neu damunt del cor.

SIRKKA TURKKA (Finlàndia 1939)

Mil metres de neu damunt del cor.
 
Les estrelles tornen a ser com una queixa, una balada, i cap al tard
els gossos afinen els seus violins esquerdats.
Jo no deixo que se m'apropi la pena,
no la deixo apropar-se a mi.
Mil metres de neu damunt del cor.
Vaig mormolant dins meu, pel carrer
canto en veu alta.
De vegades em veig passar, amb barret al cap,
entremig del vent, i amb alguna idea escabellada.
Parlo de mort quan vull dir vida. Vago amb els papers
desordenats, no tinc ni una sola teoria, només un gos que blasfema.
Si demano aiguardent, em porten gelat,
no obstant està clar que sóc espanyola, amb el naixement del pèl baix,
d'aquesta manera, de veritat que
no semblo d'aquí.
Suo, tot intentant parlar, i entretant
tremolo.
Quasi més que la mort lamento el meu naixement.
I tot el que demano
és mil metres de neu damunt del cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada