"No es pot viure sense amor"
"Sí que es pot" vaig dir
... i em vaig vestir de dol
per a l'últim ball de disfresses.
Tenia la boca plena de pols
com si se m'hagués eixugat de tant plorar(tot i que en 50 anys no havia vessat ni una llàgrima).
No vull el vostre cel, companys,
les irreals promeses, els falsos amics,
el carrers de besos,
les mentides d'espills fugissers.
Vull rompre l'últim segell,
la lluna que no dóna llum,
la nit en què no brilla res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada