dijous, 24 de gener de 2013

Eeva Kilpi. El jove amant.

Eeva  Kilpi ( Finlàndia, 1928  )

El jove amant.


Que un es faci vell no importa gens,
però, ¿com suportar
veure com comença a envellir el teu jove amant?
Calvície. Panxa. Desgana.
¿Per què no m'abandonaria a temps?
Jo ja tenia arrugues quan ens vam trobar
li recordava a sa mare,
li proporcionava una sensació de triomf i d'estupor,
encara podia amb una de vella com jo.
Però ara li estan sortint arrugues
i per això sí que no estic preparada.
Quan penso que hagués pogut tenir el record
d'un home jove, sense fer-se malbé...
I no és només això.
Totes les nits em tortura la idea que ell
encara més deteriorat
provoqui estupor vora la meva tomba
una mica apartat, abatut,
mal arreglat, i que ningú comprengui el que jo
vaig poder veure una vegada en ell.
I potser jo tampoc podria entendre-ho,
al cap i a la fi sóc un ésser humà.
Quan la terra fregui el meu taüt un matí fresc de rosada,
quan les pales sonin,
quan els joves estudiants de pantaló curt
em vagin tirant terra a sobre...

Te'n rius, Mort.
però jo, òbviament, et retorno un somriure.

Ennen kuolemaa, 1982



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada