dimecres, 16 de gener del 2013

EDITH SÖDEGRAN. Déu

EDITH SÖDEGRAN ( Finlàndia 1892-1923)

Edith amb Déu als Braços.

DÉU

Déu és un llit, en ell descansem estirats dins l'univers,
purs com àngels, responent amb ulls d'un blau de sant la salutació de les estrelles;
Déu és un coixí on recolzem el cap, Déu és un suport per al nostre peu;

Déu és una reserva de força i una obscuritat virginal;
Déu és l'ànima immaculada de l'inadvertit i el cos ja corrupte de l'inimaginat;
Déu és l'aigua estancada de l'eternitat;
Déu és la fecunda llavor del Nores, i el grapat de cendra dels móns cremats;
Déu és les miríades d'insectes i l'èxtasi de les roses;
Déu és un columpi buit entre el Nores i l'Univers;
Déu és una presó per a les ànimes lliures;
Déu és una arpa per a la mà de la més violenta còlera;
!Déu és allò que l'anhel pot fer baixar a la terra!
(Dikter 1916)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada