CAVALLS SOTA LA PLUJA
Il·lustració d'Astrid H.A. |
més obscurs, més remots
d'allò que pot explicar el meu pensament,
més salvatges, més ardents
que allò que pot comprendre el meu cor,
només vull quedar-me sota la pluja
com els cavalls s'estan sota la pluja
en una plana extensa i sucosa,
entre muntanyes pesants, com les d'aquí.
Estar-me immòbil i sentir que el cos xucla
aquesta frescor, aquesta força, aquesta humitat,
que en rierols impetuosos em regalima
per la cara, pel cabell, per les mans.
Assemblar-me al bosc que xucla
com un nen, els pits del cel.
Assemblar-me a l'esplanada, plena de dolçor,
que batega amb castos desitjos.
Com s'estan els cavalls sota la pluja,
inclinats, amb els flancs molls,
deixant que l'olor a terra i humitat
els recorri amb força i dolçor la ment,
així vull estar, i d'aquesta manera única, ser
i deixar que caigui el plugim del cel,
fins que el pensament lliure ja de febre
porti els somnis a la claredat
en una calma resistent i silenciosa.
De Unge Søylene(1948)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada