dimecres, 16 de gener de 2013

Agneta Enckell. Com va ocórrer.

AGNETA ENCKELL (Finlàndia 1957)

Com va ocórrer: ella va mantenir la seva integritat; la seva integritat, sí,escolta tu, i la seva vulnerabilitat, les llàgrimes li corrien sovint galtes avall, relliscant-li per la cara: ella no plorava mai
es donava generosament a estranys, homes casats, aventurers, els amics de les seves amigues, a les seves amigues
ella estimava, si, estimava,
ella els deixava, i amb gust, que li fessin mal, però mai molt i al mateix temps
mai va creure en ningú, es deixava trair constantment
un somriure lleuger descansava al seu rostre, com una palometa
voleiava per tot el seu cos, es repetia,
com un feliç record de la infantesa
ella era com una carència, en si
una pèrdua sempre present
una pèrdua mai esquiva, amb un somriure lleuger



ella era aquell tipus de dona que un no aguanta ¿tal vegada
se la podria aniquilar?
Ella ho va notar. S'aniquilà a ella mateixa


va ser en la llum blava d'un crepuscle primaveral, es va treure les ulleres de sol:
els seus ulls van resplendir ( ¡brillantor!) va creuar el carrer, amb
un lleuger somriure es va tirar el cabell cap a enrere, es va posar les ulleres
de sol, va desaparèixer, una esquena a poc a poc allunyant-se.
(Falla 1991)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada